Mesquita de Còrdova

Recolzant la càmera sobre els mobles i bancs del recinte


11 Responses

  1. ximo ha dit:

    M'agrada més la primera en color , pero pot ser que la part de llums en el piso tinga unes dominants blavetes ?.
    (pot ser la meva pantalla )

  2. Sebastián. García ha dit:

    Cualquiera de las dos tiene el encanto suficiente como para llamar la atención, me gustan jefe!!

  3. Ximo Bueno ha dit:

    Em quede sense cap dubte amb la primera, m'agrada el seu equilibri, mes bé deuria dir els seus equilibris, arquitectura, color, llum, ombres…
    Ximet, ja tinc ganes de que penjes alguna vulgaritat i posar-te a parir!

  4. Vicent ha dit:

    Ximo. Al igual que en les de Cordova que vas penjar, m'encanta el tractament de llums i ombres que fas,, i m'agradaria que algun dia ens explicares el proces d'algunes d'estes fotos; son una referencia a seguir. Evidentment la primera te una tonalitat blava de la llum del dia que equilibra els tons calids de l'interior, pel que em pareix que esta molt equilibrada i suscita l'exploracio dels detalls.
    Enhorabona, com sempre, marques la referencia !!!

  5. Me quede amb la de color per la varietat tonal que has aconseguit plasmar i per la rcuperació de ombres que aconsegueixes , en tot cas les dos son molt bones i m´agraden !!
    Bon vent !!

  6. Ximo Rosell ha dit:

    Gràcies a tots per passar i per les vostres opinions. Salut

  7. Carlos Muñoz ha dit:

    Estic d'acord amb el personal. M'agrada més la de color sobretot per les llums laterals interiors. No és un HDR però traure textura en les ombres i en les llums no és gens fàcil, et felicite per açò.
    Una vegada més t'has oblidat de posar les dades exif. Salutacions

  8. J. Ferrando ha dit:

    Em sembla molt be que mos presentes les dos versions, pot ser que el color mos cride mes l'atencio, pero la de B/N no desdiu res.

  9. Vicent Piquer ha dit:

    Veig que a tu no et molesta fotografiar la gent junt amb el detall que vols mostrar-nos, jo no es perquè intent el contrari i hi ha llocs en què és continu el pas de persones i desistisc de fotografiar.
    Per descomptat també em quede amb la primera.
    Salut

  10. En honor a Sant Ximo Bueno, trencaré el meu costum de comentar qui no em comenta i allà vaig:
    Coincidisc amb els companys amb la preferència de la versió en color. És un color suau i alhora càlid que embolcalla la imatge com una carícia. Quan mires la foto en blanc i negre, queda com freda. I no és que estiga malament la versió en blanc i negre, és que al costat de l'altra li passa, segons crec, allò que he comentat.
    La proporció del pis la trobe o massa llarga o massa curta. No ho sé. Jo potser l'haguera retallat més encara, però no sé quines possibilitats tenia la imatge original o si incloïa cap element distorsionador que havies d'evitar de mostrar. Ja deixes ben clar que vas haver de buscar un suport. Jo, en eixos casos de necessitat procure posar sota l'objectiu qualsevol element que l'alce, com ara la tapa. Quan poses la càmera en un banc el punt de vista és massa baix. En este cas hagueres tret més sostre i més arcades, però les persones a contrallum hagueren perdut protagonisme. Seria una altra foto.
    La dimensió del marc em sembla excessiva, crec que oprimeix un poc la imatge,
    No em molesta la presència de persones. Opine que ofereixen un contrapunt interessant i que no cal evitar-les. En este cas, el fet que estiguen a contrallum, fa que no centre l'atenció en elles.
    L'equilibri entre llums i ombres és magistral. Ja ho tingueren en compte els musulmans quan bastiren la mesquita de Còrdova. No debades és Patrimoni de la Humanitat.
    I res més, Ximo. Espere no haver-te molestat amb el meu comentari i que se'ns passe definitivament la "suspicàcia". Si t'he incomodat amb algun altre, et demane disculpes, paciència i indulgència.

    Fem blog i salut!

Deixa un comentari

error: Tot el contingut d\\\'aquesta pàgina està protegit