Em quede amb la primera, amb una composició molt bonica, fins a delicada. Li falta una mica de definició i li li sobren uns halos massa evidents. salut
Ieeee, Vicent, què et vaig dir de les p**** brides enmig de les canyes? Quin trellat té esperar hores perquè, quan per fi es para el pardalet, es veja darrere una brida de plàstic i et cague la foto? Com l'honradesa de la dona del Cèsar, la foto de naturalesa pot ser natural o no, però SEMPRE ho ha de semblar.
Quanta bellesa efímera ens envolta que gracies als fotògrafs pacients podem gaudir sense esperar, suar, guardar silenci…
Gràcies Vicent!
Em quede amb la primera, amb una composició molt bonica, fins a delicada.
Li falta una mica de definició i li li sobren uns halos massa evidents. salut
M'agraden les dos. En la segona les canyes guien la vista cap al blauet. És una llàstima que no siguen més fosques.
A pesar del artilugio que ideales, el sonido del obturador les sigue llamando la atención, buen trabajo señor Job, la primera. Es una pasada.
Ieeee, Vicent, què et vaig dir de les p**** brides enmig de les canyes?
Quin trellat té esperar hores perquè, quan per fi es para el pardalet, es veja darrere una brida de plàstic i et cague la foto?
Com l'honradesa de la dona del Cèsar, la foto de naturalesa pot ser natural o no, però SEMPRE ho ha de semblar.