Molt bones les dos, pero si haguera de triar me quedaría en la primera per la línea que fa el cami perdent-se pel costat. El blanc i negre molt encertat en els dos casos
De vegades no es precís buscar espectaculars paisatges ni grans esdeveniments per aconseguir una bona foto, perqué la tenim ahi, al nostre pas, només fà falta veure-la.
Es el càs de molts del teus treballs, on la frescura i espontaneitat es element caracteristics.
Eixe camí, pel que tantes vegades hem passat molts de nosaltres, així com eixe matollet de broça dins l'aigua, al que no prestem atenció, son elements suficientes per a que un bon ull fotogràfic porte a terme un treball més que digne.
Contradictori com sóc, la primera no me diu res. La considere una vulgar aplicació d'una teoria compositiva a la que aportes poc i que no "transmet". En canvi en la segona t'has tret l'espina, la llum defineix perfectament les distàncies (malgrat el seu minimalisme també en espai). Has construït una imatge amb vida. Enhorabona Rafa!
M´agrada la composició de la 1ª però trobe a faltar un punt o cosa que retinga la vista al recorrer el passadis de fusta, la 2ª com ja vaig dir la veig minimalista, secilla però tanmateix atractiva visualment. Cuida´t !!
Molt bones les dos, pero si haguera de triar me quedaría en la primera per la línea que fa el cami perdent-se pel costat. El blanc i negre molt encertat en els dos casos
Gràcies per comentar,Angel.
Destaque la primera, eixe camí que va perden-se. La segona no la veig tan minimalista com diu Granell al facebook
Gràcies per comentar, Jose Ferrando.
De vegades no es precís buscar espectaculars paisatges ni grans esdeveniments per aconseguir una bona foto, perqué la tenim ahi, al nostre pas, només fà falta veure-la.
Es el càs de molts del teus treballs, on la frescura i espontaneitat es element caracteristics.
Eixe camí, pel que tantes vegades hem passat molts de nosaltres, així com eixe matollet de broça dins l'aigua, al que no prestem atenció, son elements suficientes per a que un bon ull fotogràfic porte a terme un treball més que digne.
Gràcies,Paco
Contradictori com sóc, la primera no me diu res. La considere una vulgar aplicació d'una teoria compositiva a la que aportes poc i que no "transmet".
En canvi en la segona t'has tret l'espina, la llum defineix perfectament les distàncies (malgrat el seu minimalisme també en espai). Has construït una imatge amb vida.
Enhorabona Rafa!
Gràcies,Ximo
Destacaria la intenció compositiva en la primera i l'edició de la segona… molt neta.
Salut
Gràcies,Ximo
M´agrada la composició de la 1ª però trobe a faltar un punt o cosa que retinga la vista al recorrer el passadis de fusta, la 2ª com ja vaig dir la veig minimalista, secilla però tanmateix atractiva visualment.
Cuida´t !!
Gràcies,Vicent
Destacaría la segón com a composició el camí seguis la diagonal de la foto, també note a faltar algo que el recórrega