Últim passeig amb cámera.

Tres xiques asiàtiques amb mascareta passegen per València dies abans de l’arribada del Coronavirus a Espanya. La imatge de gent amb mascareta pel carrer només la veiem per la televisió i ningú volia creure’s que ací podia passar el mateix que a la Xina. Portem 6 setmanes a casa tancats i encara és difícil de creure.

  • Obertura: ƒ/7.1
  • Càmera: NIKON D90
  • Presa: 7 març, 2020
  • Longitud focal: 23mm
  • ISO: 400
  • Velocitat d’obturació: 1/160s

12 Responses

  1. Ara ens sembla normal… però si la mires amb perspectiva i gelat sembla pareixer un fotograma d´una peli que no hem vist… i de la que ara mateix nosaltres som els prota d´eixa peli !! Tanmateix me sembla una imatge premonitoria d´alló que end vindria…
    Ben captada i molt ben aportada ! M´agrada l´escena i moment .
    Salutacions i gràcies per compartir !!!

  2. Ximo Rosell ha dit:

    Com a foto no és que m’entusiasme però li reconec un valor com a document actual i un bon acompanyament a la reflexió que ens comparteixes.

  3. Foto com diuen els companys amb valor documental, jo haguera provat de fer un reenquadrament en edició i quedar-me en la zona que està la gent en mascareta, llevant un poc dels balcons. Però eixa seria la meua visió.

    • Tens raó que el punt d’atenció que son les xiques, per la seua direcció, queden un poc esvaides. No passaren pel centre de la finestra. He provat altres encuadraments, però si eliminava el marc de la finestra pense que perdía força, Volia destacar la barrera entre dins i fora.

  4. Angel Bosch ha dit:

    Com diuen els companys, pot ser amb un reenquadre llevant els balcons milloraria un poc. El toc de les lletres orientals m´agrada molt 😉

  5. Paco Tortosa ha dit:

    Com apunten els companys, jo també pense que la composició milloraria amb un reencuadrament en l’edició, ara mateix hi ha excés d’elements en el pla i el protagonisme de les persones queda una miqueta difuminat.

    No obstant això, el missatge és potent i real, una foto que en el seu moment et cridaria l’atenció, per l’inèdit, i ara, lamentablement, ha passat a formar part de la vida quotidiana. La fotografia no sols és edició, com tant ens agrada ara, és saber veure i enxampar aquests moments que després passen a formar la xicoteta història de les nostres vides.

    Gràcies per compartir.
    Salutacions.

Deixa un comentari

error: Tot el contingut d\\\'aquesta pàgina està protegit