La foto de la lluna demana, pel cap baix, tres coses. La primera és un teleobjectiu llarg. La segona una exposició ràpida perquè el satèl·lit es mou en el cel i amb una de lenta el moviment fa malbé la foto. La tercera és un cel completament net. Jo compense l'exposició un punt negatiu i trie la medició de punt. I, per suposat, en tire moltes. Estic amb el company Ferrando, Mercedes. Per què no intentes un fotomuntatge de les dues. Crec que no seria massa difícil.
gràcies per la vostra opinió sempre valida, intentaré fer-ne una de dos o ficar altra foto en nuvols en mes orografía, vaig fer mes de 30 , peró no sempre agrada el resultat
Estic completament d'acord amb els compis. Només afegiré que no sé de quina manera has pujat la 1ª foto que quan punxe en ella per a veure-la més àmpla, resulta que es veu més xicoteta. L'has posat en format ¨gran¨?
Mercedes, disculpa per no comentar abans però saps que no puc fins que acabe la jornada, volia dir-t'ho este matí però he estat molt embolicat. Ja et vaig comentar segons me vas indicar que la segona estava cremada, has de fer-la amb els mateixos parametres de la primera, però subjectant la cambra amb quelcom perquè no t'isca borrosa. No és res fàcil fer fotos a la lluna, però com practica està molt bé perquè així és com et donaràs compte que li falta i que li sobra a poc a poc no se't resistirà res . Salut
Bona pràcitica d´una lluna difícil que ni jo mateix he aconseguit captar amb els intents que ho he provat, sembla clar que hi han megacracs que afoten la lluna i quan ho veig me desmaie del resultat que mostren i per aixó ni ho intente, tu de segur que provant arribes a mega crac i el lluiras amb les teues imatges. Salut !!
Jo ho vaig intentar també sense èxit.
Esperem que algun especialista ens conte com cal mesurar aquestes exposicions.
Lluna plena, ple a la lluna, Tal volta a la segona li hauria posat menys temps d'exposicio.
Si pogueres fer-ne una de les dues quedaria arrodonida.
M'agraden els nuvolets de la segona i la cara que has coseguit en la primera
La foto de la lluna demana, pel cap baix, tres coses. La primera és un teleobjectiu llarg. La segona una exposició ràpida perquè el satèl·lit es mou en el cel i amb una de lenta el moviment fa malbé la foto. La tercera és un cel completament net. Jo compense l'exposició un punt negatiu i trie la medició de punt. I, per suposat, en tire moltes.
Estic amb el company Ferrando, Mercedes. Per què no intentes un fotomuntatge de les dues. Crec que no seria massa difícil.
gràcies per la vostra opinió sempre valida, intentaré fer-ne una de dos o ficar altra foto en nuvols en mes orografía, vaig fer mes de 30 , peró no sempre agrada el resultat
Estic completament d'acord amb els compis. Només afegiré que no sé de quina manera has pujat la 1ª foto que quan punxe en ella per a veure-la més àmpla, resulta que es veu més xicoteta. L'has posat en format ¨gran¨?
Mercedes, disculpa per no comentar abans però saps que no puc fins que acabe la jornada, volia dir-t'ho este matí però he estat molt embolicat.
Ja et vaig comentar segons me vas indicar que la segona estava cremada, has de fer-la amb els mateixos parametres de la primera, però subjectant la cambra amb quelcom perquè no t'isca borrosa.
No és res fàcil fer fotos a la lluna, però com practica està molt bé perquè així és com et donaràs compte que li falta i que li sobra a poc a poc no se't resistirà res .
Salut
Bona pràcitica d´una lluna difícil que ni jo mateix he aconseguit captar amb els intents que ho he provat, sembla clar que hi han megacracs que afoten la lluna i quan ho veig me desmaie del resultat que mostren i per aixó ni ho intente, tu de segur que provant arribes a mega crac i el lluiras amb les teues imatges.
Salut !!