Vicent Piquer versus Vicent Andrés Estellés
Bon Diumenge el que passarem a Otos, visitant primer Carrícola i després per la vesprada Atzeneta d´Albaida. Aquesta ocasió l´eixida fotogràfica-familiar va ser preparada pel nostre company Vte. Piquer que tanmateix ens va recitar un poema de Vicent Andrés Estellés, el pimentó torrat, davall del rellotge de sol dels pimentons ; açí el moment i el poema.
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme
cloc els ulls i me’l fot.
Vicent Andrés Estellés, Res no m’agrada tant
Molt ací!, molt per la poesia que segons pareix te la saps de memòria, i em fan eixir a mi que no sabia res quan tu te la saps. Molt perquè has sabut ensenyar el moment, i molt perquè m'has tret millor del que sóc.
Salut
Es veu que te feren una "encerrona" V. Piquer, de tota manera, pel que he escoltat, ho vaes molt bé, així que ja saps que s'encarregarà en el futur d'estes tasques.
Bones fotos, ben pillat l'ambient !