Aquesta vesprada he asistit al soterrar de D. Ramón Sancho Juan, Rector fundador de la Parròquia Mª Auxiliadora i he captat aquesta imatge que va dedicada per la “rata” d´esglesia que tenim al grup i que tants racons de St. Jaume està afotant , en aquest cas cas aquesta imatge és de Maux.
No sé a qui et deus referir amb l'apel·latiu de "rata". En qualsevol cas m'agraden les rates de la marjal i no les de la claveguera. Si et refereixes a les primeres, supose que a qui et deus referir no es pot sentir ofés, sinó honorat. La imatge és fruit de la mirada fotogràfica inquieta que detecta la repetició, les textures i el contrast amb la imatge del fons. Tot això conta una història que provoca records. D'això en diuen poesia visual. El processat granel·lià fa la resta. Si algú pensa que la imatge està "groga" que mire la paret de la dreta: immacualada com la Mare de Déu. Bon treball!
Malgrat el meu agnosticisme m'hagués agradat acompanyar a D. Ramón, persona a la que admirava i estimava, en el seu acomiadament. Viurà al meu record tant com visca jo. La foto m'ha agradat molt. Pot ser eixe blanc pur que aplaudeix Rafel em molesta un poc, no sé si serà per la meua admiració a Mandela que se n'anà com D. Ramón, però els "blancs purs" em solen molestar.
Si nom t'agraden els blancs purs, què t'agraden els negres impurs? Ai, aprofites les ocasions per dir la teua i fereixes susceptibilitats. No la meua, ni de bon tros. Jo no he aplaudit el blanc pur, simplement m'ha semblat que la imatge tenia una tonalitat groga i en mirar-la més detingudament he vist que el blanc era un blanc immaculat i he canviat ràpidament d'opinió.
Ni per espillera !!! És una " Rata " de company que és recorre tots els racons de Sant Jaume captant imatges i com aquesta l´he fet a ras doncs m´he recoradat d´ell i per aixó li la dedicada. Salut i bon vent !!
Les rates són animals rosegadors. Les seues dents contínuament creixen i per evitar una llargada excessiva no paren de rosegar. En la fotografia cal fer com les rates: no parar de rosegar.
No sé a qui et deus referir amb l'apel·latiu de "rata". En qualsevol cas m'agraden les rates de la marjal i no les de la claveguera. Si et refereixes a les primeres, supose que a qui et deus referir no es pot sentir ofés, sinó honorat.
La imatge és fruit de la mirada fotogràfica inquieta que detecta la repetició, les textures i el contrast amb la imatge del fons. Tot això conta una història que provoca records. D'això en diuen poesia visual. El processat granel·lià fa la resta.
Si algú pensa que la imatge està "groga" que mire la paret de la dreta: immacualada com la Mare de Déu. Bon treball!
Salut!
Malgrat el meu agnosticisme m'hagués agradat acompanyar a D. Ramón, persona a la que admirava i estimava, en el seu acomiadament. Viurà al meu record tant com visca jo.
La foto m'ha agradat molt. Pot ser eixe blanc pur que aplaudeix Rafel em molesta un poc, no sé si serà per la meua admiració a Mandela que se n'anà com D. Ramón, però els "blancs purs" em solen molestar.
Si nom t'agraden els blancs purs, què t'agraden els negres impurs? Ai, aprofites les ocasions per dir la teua i fereixes susceptibilitats. No la meua, ni de bon tros.
Jo no he aplaudit el blanc pur, simplement m'ha semblat que la imatge tenia una tonalitat groga i en mirar-la més detingudament he vist que el blanc era un blanc immaculat i he canviat ràpidament d'opinió.
Salut!
Tenim rates?
Ni per espillera !!! És una " Rata " de company que és recorre tots els racons de Sant Jaume captant imatges i com aquesta l´he fet a ras doncs m´he recoradat d´ell i per aixó li la dedicada.
Salut i bon vent !!
Les rates són animals rosegadors. Les seues dents contínuament creixen i per evitar una llargada excessiva no paren de rosegar. En la fotografia cal fer com les rates: no parar de rosegar.
Salut, company anònim!