Ja et deia en la resposta al teu comentari que quan fas fotos d'interior, cal tornar. El dia que anàrem plovia i la llum grisa li llevava color a la imatge que has penjat. Quan vam tornar Carlos i jo, dues setmanes després feia sol, i vaig tornar a fer la mateixa foto. En acabar de fer-te el comentari la penjaré i te la dedicaré perquè veges la diferència. La foto que tu penges també la tinc del primer dia que anàrem i la trobe grisa, com la teua. La segona foto m'agrada molt. Un altre dia amb llum més intensa crec que no haguera quedat tan bé. Els quadrets de dalt la porta, són un reflex?
Vicent continues avançant!, no cal que t'ho diga. Compara les teues imatges amb les que captaves no fa massa temps i tu mateix ho pots vore. Clar que sempre hi ha qui sembla tindre electricistes al cel que li il·luminen les fotos, la resta dels mortals tenim més límits. Bon treball!
Crec que no és qüestió de sort si no que a llocs com el Monestir de Simat cal anar diverses vegades per a fer un reportatge complet i en diferents condicions de llum. En qualsevol cas la teua foto i la de Rafel és la mateixa i si hagueres vingut el 2n dia l'hagueres fet tu exactament igual. Però és molt difícil fer fotos amb la guitarra.
Contestan a Rafael, si el reflex de dal de la porta es perque hia un cristal que separa la estancia de la resta de la nau per agcedir al lloc, notaras una ralla horizontal en mij de la foto i es per el cristal. Y a Carlos, dirli que no se pot estar en tots el puestos, si m'aguera agafat la guitarra igual de enserio que la foto, hui no aniria a pendre clase, les donaría yo. Pero tambe está clar que la experiancia de Rafa es un altre mon. salut
Inmenso Vicent !! Veig que estas molt picat i no pares de traure la camera a pasejar … com a resultat d´aço ens mostres unes imatges molt potents i guapes , me quede amb la de la finestra amb les cortines fent de marc de la foto, Bon treball i gran avanç en el camí !! Bon vent !!
Ja et deia en la resposta al teu comentari que quan fas fotos d'interior, cal tornar. El dia que anàrem plovia i la llum grisa li llevava color a la imatge que has penjat. Quan vam tornar Carlos i jo, dues setmanes després feia sol, i vaig tornar a fer la mateixa foto. En acabar de fer-te el comentari la penjaré i te la dedicaré perquè veges la diferència. La foto que tu penges també la tinc del primer dia que anàrem i la trobe grisa, com la teua.
La segona foto m'agrada molt. Un altre dia amb llum més intensa crec que no haguera quedat tan bé. Els quadrets de dalt la porta, són un reflex?
Vicent continues avançant!, no cal que t'ho diga.
Compara les teues imatges amb les que captaves no fa massa temps i tu mateix ho pots vore.
Clar que sempre hi ha qui sembla tindre electricistes al cel que li il·luminen les fotos, la resta dels mortals tenim més límits.
Bon treball!
Crec que no és qüestió de sort si no que a llocs com el Monestir de Simat cal anar diverses vegades per a fer un reportatge complet i en diferents condicions de llum. En qualsevol cas la teua foto i la de Rafel és la mateixa i si hagueres vingut el 2n dia l'hagueres fet tu exactament igual. Però és molt difícil fer fotos amb la guitarra.
Contestan a Rafael, si el reflex de dal de la porta es perque hia un cristal que separa la estancia de la resta de la nau per agcedir al lloc, notaras una ralla horizontal en mij de la foto i es per el cristal.
Y a Carlos, dirli que no se pot estar en tots el puestos, si m'aguera agafat la guitarra igual de enserio que la foto, hui no aniria a pendre clase, les donaría yo.
Pero tambe está clar que la experiancia de Rafa es un altre mon.
salut
Inmenso Vicent !! Veig que estas molt picat i no pares de traure la camera a pasejar … com a resultat d´aço ens mostres unes imatges molt potents i guapes , me quede amb la de la finestra amb les cortines fent de marc de la foto, Bon treball i gran avanç en el camí !!
Bon vent !!