M’agraden molt les dos, tan minimalistes que deixen l’imaginació molt lliure, la primera es una pasada com tracta el color, la segona me fa mes un dibuix, fantàstiques, gràcies per compartir
He de confessar, prèviament, que no m’agraden aquest tipus de dilemes, crec que una fotografia o “la veus” en color o “la veus” en blanc i negre, és l’autor qui ha de decidir, treballar-la com a tal i presentar-la. Així, que en lloc de decantar-me, he optat per visualitzar-les i valorar-les, de manera independent, segons el meu criteri per descomptat, com si de dues fotos diferents es tractara.
La primera imatge m’encanta, aqueixa gamma de colors meravellosos del vesprejar, captats i presentats de manera magistral, és una cosa molt enriquidora. La vegetació seca, reflectida en l’aigua, dirigeix la mirada de l’observador mentre emplena un enquadrament, que sense ella seria una miqueta avorrit. Molt bé vista i treballada.
La segona imatge, minimalista a mes no poder, no m’ompli res, perquè no li acabe de veure unes línies que definisquen alguna forma, mes o menys concreta. Es diu que en fotografia moltes vegades menys és més, però en aquest cas, tan poc com es veu no arriba a representar res, o almenys aquesta és la meua visió, queda bonica com a abstracta que és, però com he dit al principi, no m’ompli.
El b/n és la simplificació extrema amb una (pot ser artificiosa) aura de qualitat.
Tot lo senzill és més fàcil de comprendre, per aquest motiu és més fàcil “triomfar” amb una foto macro que amb una superpanoràmica.
En aquest cas me quede amb el b/n, sóc tan simple….
Estic d´accord amb el que opina el company Paco Tortosa i certament vist lo vist jo aquesta imatge la veig amb color i més amb el colorit que has aconseguit . Boníssim el treball que aportes Vicent!!
Salutacions !!!
Home, pues no sabria qe dirte, m’encanta la de B&N pero no sabria el qe es, d’altra forma se lo q’es, de tota manera válides les dos.
Salut
M’agraden molt les dos, tan minimalistes que deixen l’imaginació molt lliure, la primera es una pasada com tracta el color, la segona me fa mes un dibuix, fantàstiques, gràcies per compartir
He de confessar, prèviament, que no m’agraden aquest tipus de dilemes, crec que una fotografia o “la veus” en color o “la veus” en blanc i negre, és l’autor qui ha de decidir, treballar-la com a tal i presentar-la. Així, que en lloc de decantar-me, he optat per visualitzar-les i valorar-les, de manera independent, segons el meu criteri per descomptat, com si de dues fotos diferents es tractara.
La primera imatge m’encanta, aqueixa gamma de colors meravellosos del vesprejar, captats i presentats de manera magistral, és una cosa molt enriquidora. La vegetació seca, reflectida en l’aigua, dirigeix la mirada de l’observador mentre emplena un enquadrament, que sense ella seria una miqueta avorrit. Molt bé vista i treballada.
La segona imatge, minimalista a mes no poder, no m’ompli res, perquè no li acabe de veure unes línies que definisquen alguna forma, mes o menys concreta. Es diu que en fotografia moltes vegades menys és més, però en aquest cas, tan poc com es veu no arriba a representar res, o almenys aquesta és la meua visió, queda bonica com a abstracta que és, però com he dit al principi, no m’ompli.
Gràcies per compartir !.
Salutacions.
El b/n és la simplificació extrema amb una (pot ser artificiosa) aura de qualitat.
Tot lo senzill és més fàcil de comprendre, per aquest motiu és més fàcil “triomfar” amb una foto macro que amb una superpanoràmica.
En aquest cas me quede amb el b/n, sóc tan simple….
Em quede amb la de color..!
Estic d´accord amb el que opina el company Paco Tortosa i certament vist lo vist jo aquesta imatge la veig amb color i més amb el colorit que has aconseguit . Boníssim el treball que aportes Vicent!!
Salutacions !!!