Exposició: Marjal, més que un paisatge agrari

per Administrador · 25 juliol, 2013

Marjal, més que un paisatge agrari.

Quan sentia dir que València vivia d’esquenes al mar em semblava estrany i ara que arran d’aquesta exposició que hui presentem he tingut que acostar-me als nostres aiguamolls,m’he adonat de com, jo mateix he viscut massa temps d’esquenes a aquest paisatge agrari del que m’he tornat a enamorar.

He recordat quan sent un crio (fa vora seixanta anys) anava en el carro del pare del meu amic al llarg del camí Real i podia veure els arrossars a la vora. A hores d’ara queden molt més lluny; els camps d’arròs es transformaren en horts de tarongers buscant una rendibilitat econòmica que ara mateix tampoc la taronja dóna.

Veig la foto d’una espiga d’arròs, obra del company Vicent Conti i en ve al cap una imatge més d’orque de daurat però… “no és or tot el que llu”.

Veïns llauradors, el sistema econòmic no és gens just amb vosaltres, aneu improvisant, treballant, lluitant i al remat el fruit de tant esforç no paga el que us costa.

Aquestes circumstàncies de caire econòmic, fruit de polítiques al marge dels nostres interessos, han fet canviar el paisatge agrari de La Ribera, els aiguamolls, la nostra marjal, s’han anat reduint any rere any i amb aquesta transformació, l’entorn humit ha perdut pes específic i per més que “l’aigua és sempre vida” resulta que les lleis del mercat fan que no sempre siga riquesa i que els magnífics paisatges marjalencs, amb una fauna cada vegada més escassa i amb un modo de vida ja quasi arcaic, vajen perdent pes específic a les nostres comarques.

En aquestes imatges que us presentem, podreu veure cels magnífics, exemples de la fauna que encara subsisteix als nostres termes i també veureu imatges d’un modo de vida que s’acaba, el dels homes del camp tan injustament tractats com les terres que xafen, conreen i que tossudament fan fructificar.

Espere que aquestes fotografies us facen reflexionar, com a nosaltres, que aquests trossos de paisatge i història obrin els ulls a tots per defensar el que és tan nostre com les nostres festes i com la història que ens va fer possibles. No pot ser que les lleis del mercat ens canvien de paisatge, de poble i d’història. Som qui som i
ens sentim orgullosos de ser-ho. Així doncs, conservem el que tenim i no deixem que ens ho furten.

Ximo Bueno

(President de Fotoaficionats Algemesí)

Rafael Montagud