Colla de figues
Va ser la sorpresa i tanmateix la presentació d´aquesta colla a l´audició de final de curs de l´escola musical de Tabal i Dolçaina d´Algemesí (emtid ), una iniciativa com va dir la porteaveu de la colla Anna Aguilar que va sorgir arrel d´un text i reflexió escrit per Xavi Richart al Faccebok al respecte del paper de les dones al món de la dolçaina. Tot un hivern mantenint el secret i assajant per fer la presentació de la Colla de Figues al fí de curs.
Molt ahí !!!
Ací vos aporte el escrit per de Xavi Richart que va encendre al flama per crear aquesta nova colla solament de de dolçaineres ; La colla de figues
Les dones dolçaineres.
Recentment he hagut de llegir (en les xarxes socials) i escoltar (al carrer) alguns comentaris que m’han indignat i, a la vegada, m’han motivat a reflexionar i fer aquest escrit.
He tingut la sort de tindre a centenars d’alumnes durant la meva vida i, cada vegada més, les dones tenen més presència en el col·lectiu. Si el reconeixement de la dolçaina ha esdevingut un camí difícil, elles ho han tingut i ho tenen més fotut. Pensem que l’ofici de dolçainer, fins fa unes poques dècades, ha estat exercit exclusivament per homes. Afortunadament per a la societat actual, les dones han entrat fort en aquest món.
I això es viu amb normalitat, amb independència del gènere. Elles simplement SÓN. La seva vàlua ÉS, independentment de la seva aparença, el seu cos o el seu caràcter.
És cert que les dolçaineres, les directores, les compositores, etc. representen una minoria actualment, però vos puc assegurar que n’he conegut a moltes que són grans artistes que transmeten i comparteixen emocions amb el públic, i també professionals immenses amb grans qualitats per a la música. I no té res a veure el fet que siguen “adorables”, altes o baixetes. És el seu esperit i el seu treball el que les duu a fer grans interpretacions, com a tothom. I crec profundament que hem de tractar-les com es mereixen.
He tingut la sort de tindre a centenars d’alumnes durant la meva vida i, cada vegada més, les dones tenen més presència en el col·lectiu. Si el reconeixement de la dolçaina ha esdevingut un camí difícil, elles ho han tingut i ho tenen més fotut. Pensem que l’ofici de dolçainer, fins fa unes poques dècades, ha estat exercit exclusivament per homes. Afortunadament per a la societat actual, les dones han entrat fort en aquest món.
I això es viu amb normalitat, amb independència del gènere. Elles simplement SÓN. La seva vàlua ÉS, independentment de la seva aparença, el seu cos o el seu caràcter.
És cert que les dolçaineres, les directores, les compositores, etc. representen una minoria actualment, però vos puc assegurar que n’he conegut a moltes que són grans artistes que transmeten i comparteixen emocions amb el públic, i també professionals immenses amb grans qualitats per a la música. I no té res a veure el fet que siguen “adorables”, altes o baixetes. És el seu esperit i el seu treball el que les duu a fer grans interpretacions, com a tothom. I crec profundament que hem de tractar-les com es mereixen.
Text original de Xavi Richart
La fotografia, magnífica.
El text… exquisit.